Publicat originalment a La Directa
La pertorbació tropical Maria ha fet palesa la crisi i la situació desesperada de l’illa, que té un deute de 74.800 milions de dòlars
Nova York
El 20 de setembre, l’huracà Maria, de categoria 5, arribava a Puerto Rico i amb tota la seva força devastava la petita illa caribenya. La intensa pertorbació tropical –amb vents sostinguts de fins a 300 km/h– va destrossar cases, la majoria d’infraestructures del país i va inundar els carrers. Dues setmanes abans, el nord de l’illa ja havia patit l’impacte de l’huracà Irma, de categoria 4, que havia causat danys sobretot en les instal·lacions elèctriques del país, especialment sensibles i fràgils. Però l’arribada de Maria va rematar el desastre.
Un mes i mig després del pas de l’huracà, el 80% de l’illa segueix sense electricitat i centenars de milers de persones no tenen aigua potable. La tempesta va deixar 51 morts, una xifra que també va resultar difícil de concretar, ja que es va inundar el cementiri de Lares i una vintena de cossos van sortir a l’exterior, i van causar un greu problema de contaminació d’aigües, amb les consegüents malalties. També s’han donat casos de defuncions durant el posthuracà per la falta d’energia o provisions als hospitals. Aquestes víctimes no estan comptabilitzades.
Un mes i mig després, el 80% de l’illa segueix sense electricitat i milers de persones no tenen aigua potable
La situació és molt diferent a les zones rurals que a la ciutat. Mentre que a la capital, San Juan, ha anat arribant l’ajuda, a les àrees rurals, les seves habitants s’han organitzat en brigades i xarxes ciutadanes per obrir camins i fer arribar el que es necessita a les comunitats més aïllades.
El govern estatunidenc va desplegar l’exèrcit a tot el territori de Puerto Rico. L’illa és un estat lliure associat als Estats Units, un territori no incorporat amb estructures d’autogovern però sota sobirania estatunidenca.
Ajuda que no arriba
La gent porto-riquenya que viu fora de l’illa, als Estats Units, es va mobilitzar des del primer dia per enviar ajuda –menjar, provisions i aigua– a les seves compatriotes, però moltes es van trobar amb la sorpresa que les remeses que havien enviat a familiars o amistats no arribaven. L’ajuda es trobava, en molts casos, retinguda als ports d’entrada del país.
La comunitat porto-riquenya que viu fora de l’illa es va mobilitzar des del primer dia per enviar-hi ajuda
Herman Vázquez, president de la Unió de Transports de Puerto Rico, en culpa la FEMA, l’agència del govern federal estatunidenc que es dedica a realitzar tasques d’ajuda i d’emergència en situacions crítiques. Des del primer moment, l’agència va prendre el control de totes les ajudes que arriben a Puerto Rico. També es va bloquejar l’ajuda que volien enviar Cuba i Veneçuela.
La FEMA ha estat molt criticada per la gestió del repartiment de provisions, especialment perquè molta de l’ajuda que ha arribat a l’illa no s’ha repartit. Des de l’agència es defensen assegurant que molts dels paquets són de cadenes de distribució comercial i que en cap cas són ajuda humanitària. També ha atribuït la lentitud en la distribució de l’ajuda al mal estat de les carreteres i a la falta de camions per transportar-la.
Herman Vázquez, qui va patir de primera mà els dos huracans i el posthuracà, no ho veu així. Vázquez va viatjar a Washington per reunir-se amb legisladores i demanar-los la seva intercessió amb la FEMA per a l’alliberament de les provisions: “Si no intervenen, utilitzarem el poder que tenim amb els camions i demostrarem al govern que sí que es poden fer arribar les provisions.”
Puerto Rico té 3,5 milions d’habitants, mentre que als Estats Units viuen 5 milions de porto-riquenyes
María Heyaca comparteix les crítiques de Vázquez. Aquesta professora del Departament de Sociologia de Lehman College és també cofundadora del col·lectiu Popol Wuj Itinerante, una organització que està coordinant l’ajuda humanitària a les zones rurals. “Hi ha milers de quilos de menjar retinguts al port de San Juan que la gent ha recollit a Florida o altres estats. Es diu que els aliments no poden sortir perquè no hi ha xarxes de distribució; però és estrany que parlin de problemes d’infraestructures si Puerto Rico és una illa molt petita, fàcil de controlar i, a més, en aquests moments l’exèrcit l’ocupa. Es veuen els helicòpters des de les platges de San Juan. Com és, doncs, que no poden portar menjar a les comunitats? Si fins i tot periodistes, xarxes de ciutadanes i militants han pogut arribar a aquestes comunitats, que no em diguin que el govern dels Estats Units i l’exèrcit no hi han pogut arribar! Potser és que no hi han volgut arribar”, es queixa Heyaca.
Puerto Rico depèn de les importacions que arriben per mar i es transporten per terra. Les persones de l’illa sospiten que hi ha algun altre interès darrere de la mala gestió de la distribució de l’ajuda.
La gestió del posthuracà Maria ha estat polèmica des del primer moment. A l’illa s’aplica la Llei Jones, una llei marítima de fa quasi cent anys que obliga qualsevol vaixell que hagi d’entrar a Puerto Rico a parar primer a un port dels Estats Units. En aquest port, el vaixell paga uns impostos que encariran el producte final que comprarà la ciutadania. Al principi, el president Trump va ser molt criticat per no suspendre la Llei Jones i, finalment, el dia 28 de setembre va donar l’ordre de suspendre-la, vuit dies després de l’huracà. La llei alentia els esforços de l’ajuda d’emergència. La suspensió, però, tenia una vigència de deu dies. El 8 d’octubre es tornava a imposar la Llei Jones pels vaixells que anaven a Puerto Rico.
La Grècia del Carib
L’huracà Maria ha fet visible una crisi que va començar a Puerto Rico molt abans del 20 de setembre. El 2006 el país entrava en una crisi econòmica de la qual encara no n’ha sortit. L’illa arrossega un deute de 74.800 milions de dòlars, i 49.000 milions del sistema de pensions. Quasi la meitat del deute –33.500 milions de dòlars– són interessos. A Puerto Rico se la coneix com la Grècia del Carib. El mes de maig, Puerto Rico anunciava que feia fallida.
Durant deu anys el país ha patit la imposició de dures mesures d’austeritat i s’han retallat més d’un 25% de llocs de treball públics. “El govern va retirar els beneficis als treballadors i l’assegurança mèdica, a la vegada que va implementar un pla de rebaixa d’hores salarials”, explica Herman Vázquez.
Per intentar reduir la despesa publica i assegurar-se que l’illa pagaria el seu deute, el 2016 s’aprovava la llei PROMESA, firmada per Barack Obama, a través de la qual es prenia control dels impostos, pressupost i fiances de l’illa i es creava una Junta de Control Fiscal. La Junta significava la pèrdua de sobirania fiscal de l’illa.
Herman Vázquez creu que “els polítics locals no tenen força perquè estan en deute amb els estatunidencs, que són els que han deixat els diners”. Per María Heyaca, “la verdadera catàstrofe no va ser l’huracà, sinó la negligència política i els negocis que els interessos privats estan intentant dur a terme”.
Hi ha persones que moren perquè no tenen combustible per fer funcionar les màquines de respiració assistida
De fet, un dels temors existents és la privatització de la companyia elèctrica, ja que les seves infraestructures eren molt velles i després de l’huracà han quedat completament inutilitzables i requereixen una inversió molt gran. Aquests últims dies s’ha sabut que la concessió de la reparació de la infraestructura elèctrica de Puerto Rico anirà a parar a una empresa anomenada Whitefish Energy, una petita companyia de Montana amb menys de dos anys de vida que fa un mes només tenia dos treballadors contractats i que bàsicament funciona subcontractant altres companyies. S’ha firmat un contracte de 300 milions de dòlars, segons informa The Washington Post.
María Heyaco explica que “amb l’excusa del desastre natural s’ha generat l’opinió pública necessària per poder fer venir una empresa de fora a arreglar les infraestructures elèctriques i a la vegada privatitzar-les”.
L’huracà també ha accelerat l’èxode de boricuas, nom que es dona al poble porto-riqueny, als Estats Units. Si ja hi havia una immigració molt alta a causa de la crisi econòmica, es calcula que –des de l’huracà– unes 2.000 persones estan abandonant diàriament l’illa per anar a Florida. La comunitat boricua és la segona més gran dels Estats Units, després de la mexicana. Puerto Rico té 3,5 milions d’habitants, mentre que als Estats Units hi viuen 5 milions de porto-riquenyes.
La gravetat de la situació s’ha accentuat per les acusacions de tràfic d’aliments i de gasolina contra la policia. Segons explica María Heyaca, hi ha hagut denúncies a les comunitats d’Aguabilla i de Camuy, municipis al nord de l’illa, que apunten que el cos policial estaria robant carregaments de gasolina per repartir-la a la ciutadania adinerada per als aires condicionats. Mentrestant, hi ha persones que moren perquè no tenen combustible per fer funcionar les màquines de respiració assistida.
Trump ofèn les damnificades
La gestió del govern de Donald Trump de la catàstrofe ha estat molt polèmica, entre altres motius perquè el president va tardar molt a visitar la zona. Fins al 3 d’octubre no hi va anar, i a més va retreure a Puerto Rico el deute que té. Fins i tot va llançar rotlles de paper de vàter a les damnificades que s’havien congregat a la capital, San Juan, per veure’l, una imatge que va ser molt criticada.
El president va comparar la situació de l’huracà Maria amb la de l’huracà Katrina, que l’any 2004 va devastar la ciutat de Nova Orleans. Respecte a això, va assegurar que la de Nova Orleans havia estat una tragèdia real i que hi havia hagut més morts. L’alcaldessa de San Juan, Carmen Yulin Cruz, va acusar Trump d’estar permetent un genocidi a Puerto Rico.
Article publicat al número 441 de la ‘Directa’
