Publicat originalment a La Directa
Protestes arreu dels EUA per la decisió de rescindir el programa de l’era Obama que protegia de la deportació i donava permís de treball als ‘dreamers’, joves sense documents que havien arribat de petites als Estats Units
Nova York
La notícia ha arribat després de dies d’intensos rumors i de dies de posposar una decisió que el mateix Donald Trump havia qualificat de “molt dura”. Al matí, el president dels Estats Units va publicar al seu compte de Twitter: “Congrés, prepara’t per fer la feina – DACA”. Més tard, no era Trump sinó el fiscal general Jeff Sessions qui s’adreçava a les periodistes per anunciar la rescissió del programa d’Acció Diferida per als arribats durant la Infància (DACA, en anglès), les mesures impulsades per l’administració de Barack Obama que protegien de la deportació les persones en situació irregular que havien arribat a sòl estatunidenc sent menors d’edat.
Durant l’anunci, Sessions va dir que el DACA “havia denegat feina a centenars de milers d’americans, permetent que persones indocumentades es quedessin amb aquestes feines”. El la mateixa línia argumentativa, en unes declaracions escrites més tard, Trump explicava que la seva decisió era fruit de la preocupació pels “milions d’americans victimitzats per aquest sistema injust”. Al final del dia, el president publicava un altre tweet demanant al Congrés que trobés una resposta legal al DACA, insinuant que, si no ho fa, es tornarà a revisar el tema. Aquesta última piulada ha generat més confusió.
La decisió de Trump ha estat molt criticada per les organitzacions de defensa de migrants, el sector empresarial i la societat civil. L’expresident Barack Obama es posicionava qualificant la decisió de “cruel” i “equivocada”, remarcant que el jovent “no suposen cap amenaça i no ens treuen res a la resta”.
A partir d’ara ja no s’accepten més aplicacions del programa i les persones que se’n beneficien perdran el seu estatus el març del 2020 si el Congrés no aprova cap llei que els garanteixi protecció legal. Segons la decisió, el programa es donarà per finalitzat el 5 de març de 2018 i aquells que poden renovar-lo tenen de límit fins el 5 d’octubre. El futur dels dreamers (com s’anomenen popularment els sense papers que van arribar a la unió americana sent menors) depèn ara de què el Congrés arribi a un acord en matèria d’immigració, fet que ha estat impossible en els últims anys.
Desconcert i por entre els ‘dreamers’
Aquestes últimes setmanes han estat molt difícils per a les beneficiàries del DACA, a l’espera de saber què passarà amb el seu futur. Encara que moltes d’elles s’ho esperaven, les cares de desconcert, ràbia, tristesa i frustració eren evidents a les protestes que s’han escampat arreu dels Estats Units.
A Nova York, Melani, una beneficiària del DACA, explicava: “Ho esperava d’ençà que el van fer president, mai me’l vaig creure quan deia que donava suport als dreamers, però ara mateix estic sense paraules”. Melani està estudiant l’últim curs de l’institut. Va arribar als EUA quan tenia tres anys, des de Mèxic. La seva germana també és beneficiària del DACA. Les dues tenen por de no poder pagar l’escola si es queden sense aquest estatus i de no poder ajudar els seus pares. Mèxic és per elles un país desconegut. La majoria dels dreamers tenen pocs vincles amb els seus països d’origen i estan molt integrats a la vida dels Estats Units.
Algunes dreamers i algunes organitzacions en defensa de les migrants tenen por que el futur d’aquestes joves sigui una moneda de canvi per a les negociacions d’una nova llei d’immigració més dura per a les indocumentades i amb fronteres més controlades. Les organitzacions que han liderat les protestes han remarcat que demanen una reforma migratòria que garanteixi la legalitat als 11 milions d’indocumentades que hi ha al país.
També temen que, un cop venci el programa, comencin les deportacions de dreamers. El govern té ara una base de dades amb la informació personal, direccions i empremtes digitals de quasi 800.000 persones. Tot i que la portaveu de la Casa Blanca ha remarcat que els dreamers no seran prioritat de deportació, l’administració Trump s’ha caracteritzat per detenir i deportar a persones que durant l’era Obama no havien estat prioritat.
Mà dura amb la immigració
Donald Trump va prometre acabar amb el DACA si arribava a ser president, però un cop aterrat a la Casa Blanca no ho va fer, tot i tenir el poder executiu per tirar-ho endavant. Al llarg dels mesos, va anar canviant d’opinió sobre el programa dient que era una decisió “molt dura” i que sentia afecte pels dreamers. La setmana passada va tornar a dir: “creiem que els dreamers son increïbles!” El dimarts però, moltes dreamers deien sentir-se “estafades”.
D’ençà que Donald Trump va arribar al poder, una de les seves prioritats ha estat la immigració, on realment ha complert les seves promeses electorals, fet que no ha sigut tan fàcil en altres àmbits, com per exemple amb el desmantellament del programa de seguretat social conegut com a Obamacare.
En immigració, Trump ha anat tan fort com va prometre, amenaçant de retirar subvencions federals a les ciutats santuari, on la policia no coopera obertament amb els agents federals d’immigració, o deportant a persones que gaudien de prosecutorial discretion durant el mandat d’Obama. En aquests casos es revisaven casos de deportació en què la persona tenia lligams molt forts a la comunitat.
Era una decisió que anava posposant. Però els fiscals generals de deu estats conservadors, liderats pel fiscal de Texas Ken Patxon, van llançar una amenaça al president obligant-lo a rescindir el DACA sota l’amenaça d’impugnar el programa als tribunals. El fiscal general Jeff Sessions va comentar en privat a Trump que era molt poc probable que el DACA guanyés una batalla legal.
Aquest programa parteix d’una ordre executiva que el president Obama va aprovar el 2012, després que el Congrés bloquegés la reforma migratòria. Davant la impossibilitat d’actuar mitjançant la branca legislativa, Obama va fer ús del seu poder executiu i va firmar l’ordre executiva DACA que permetia a joves portats als Estats Units pels seus pares quan eren petits treballar legalment als Estats Units, estudiar, tenir permís de conduir en alguns estats i estar fora de perill de la deportació. Per poder aplicar s’havien de complir certs requisits.
Però l’ala més conservadora del Partit Republicà sempre va considerar el programa inconstitucional. El portaveu de la cambra de representants, Paul Ryan, demanava a Trump que deixés el DACA en mans del Congrés, a la vegada que li demanava que no desprotegís la gent jove. Però altres reprentants de la bancada republicana s’han mostrat favorables a DACA.
La decisió de Trump arriba dues setmanes després que el president amnistiés l’ex xèrif d’Arizona Joe Arpaio, condemnat per desobediència a l’autoritat per haver maltractat i perseguit migrants i persones afroamericanes.
