Nova York
Els joves beneficiaris coneguts com a DREAMers tenen por que Trump o el sistema juidicial cancel.lin el programa
Fa cinc anys el president Obama firmava l’ordre executiva DACA, un programa que permet que fills d’immigrants que van entrar al país amb els seus pares il.legalment quan eren petits tinguin dret a tenir permís de treball, carnet de conduir, número de la seguretat social, carnet d’identitat i de matricular-se a la universitat. I sobretot, dret a no ser deportats.
Durant aquests cinc anys, el programa ha beneficiat a uns 800.000 joves. En el seu cinqué aniversari, immigrants de tot el país van sortir a manifestar-se a almenys 40 ciutats per protegir el que consideren una legislació que els hi ha canviat la vida.
Tot i que Trump no ha expressat obertament que vulgui acabar amb el programa, hi ha temor entre la comunitat immigrant. El fiscal general Jeff Sessions hi està en contra i defensa una política més dura en immigració. Tot i que durant la campanya electoral Trump va advocar per cancel.lar el programa, en unes declaracions recents deia que està sent una decisió “molt dura”.
DACA també penja d’un fil perqué un grup de deu fiscals generals liderats per Ken Paxton, fiscal general de Texas, han demanat d’incluir-la en la demanda judicial en contra de DAPA si Trump no la cancel.la en un mes. Aquesta última ordre executiva que Obama va firmar el 2014 hagués permès als pares dels dreamers aplicar per permís de treball i quedar protegits de deportació. L’ordre però va quedar bloquejada quan els fiscals generals d’alguns estats van presentar una demanda en contra per inconstitucional.
El mes de juny, Trump va deixar clar que DAPA no será una realitat. Si s’hagués aplicat hauria beneficiat a 3.7 milions d’immigrants indocumentats.
Protestes per tot el país per defensar DACA i en contra del racisme
A Nova York, juntament amb els manifestants que han estat protestant contra Trump des de que va posar els peus a la ciutat i amb el rerefons dels fets de Charlottesville, un grup d’unes 300 persones es reunia per protestar les politíques migratòries del president i per demanar-li que no acabi ni el programa DACA ni el programa de Protecció Temporal d’Estatus.
Aquest programa garanteix estatus temporal a les persones de països que han viscut desastres naturals o estan en guerra civil i acaba l’any que ve. Unes 340.000 persones se’n beneficien.
La protesta va estar marcada pels tràgics esdeveniments de Charlottesville i es va fer un minut de silenci per Heather Heyer, la dona de 32 anys asesinada aquest dissabte quan el supremacista James Alex Fields Jr. va embastir amb el seu cotxe a un grup de protestants anti racistes. En un ambient molt tens, un petit grup de supremacistes protegits per la policia van intercanviar insults amb els manifestants.
Cristina Gómez va venir als Estats Units amb els seus pares quan era petita i és una de les joves que es beneficia del programa: “ Ha canviat la meva vida completament”, confessa. “He vingut a protegir DACA perquè és molt important per a les nostres vides”.
Gómez no creu que Trump cancel.li DACA: “el president amb les seves declaracions causa el caos però després fa menys del que diu, de totes maneres és important deixar-li clar que no ho podrà fer i que la gent hi està en contra”.
Segons Hasan, advocat d’immigració del gabinet Legal Aid, “l’ordre executiva DACA és sense cap mena de dubte el pas més gran en matèria d’immigració que va fer Obama”.
Algunes organitzacions critiquen però que programes com DACA van generar una narrativa d’immigrant bo i d’immigrant dolent. Hi ha cert temor també perqué el govern federal té la base de dades amb la informació de totes les persones registrades.
Trump s’ha encarregat d’eliminar el llegat d’Obama en matèria d’immigració des de que va arribar a la presidència. Ha criticat durament la política d’asil polític que el president va concedir als menors no acompanyats dels països de l’Amèrica Central que van colapsar la frontera el 2014. Precisament avui el departament de seguretat nacional anunciava que posava fi al programa que permetia aplicar per asil polític a menors i adults en perill en el seus països.
