Publicat originalment al Diari Ara
L’arribada de treballadors amb sous alts a la ciutat de Seattle encareix el lloguer i deixa molta gent sense casa
Nova York
Seattle és una ciutat amb tradició en el sector de la tecnologia des d’abans del boom de les empreses tecnològiques i de convertir-se en el bressol de companyies com Microsoft i Amazon. En aquells moments ningú imaginava que els fundadors d’aquestes empreses, Jeff Bezos i Bill Gates, respectivament, es convertirien en els dos homes més rics del món. Ni tampoc que Seattle acabaria sent l’exemple d’un fenomen a l’alça als Estats Units: ciutats que experimenten un gran creixement econòmic, normalment motivat per les empreses de tecnologia, però on també augmenta sense parar la xifra de persones sense sostre.
Seattle, al nord-oest dels Estats Units, és la història de dues realitats. Per una banda, la dels joves amb alta formació universitària i sous elevats que s’hi muden des de diferents parts dels Estats Units i del món per treballar en empreses com Google, Facebook, Amazon i Microsoft. Per l’altra, la dels campaments no autoritzats on desenes de persones sobreviuen en tendes de campanya en diferents indrets de la ciutat. Seattle és la tercera ciutat dels Estats Units amb més persones sense casa -n’hi ha 12.000-, per darrere de Nova York i Los Angeles. Gairebé la meitat dels indigents dormen literalment al carrer.
Després d’un any de recerca i d’entrevistes amb diferents ciutats candidates, Amazon ha decidit dividir la seva segona seu entre dues ciutats: el barri de Long Island City, a Nova York, i el de Crystal City, a Washington. Els polítics i la comunitat de seguida han posat els ulls en Seattle per saber els efectes positius que el gegant de la distribució ha tingut en aquesta ciutat, però també els negatius.
Un creixement desmesurat
De mitjana 46 persones al dia es van mudar a Seattle l’any passat, segons l’oficina del cens dels Estats Units. La població apareix a la llista de les grans ciutats amb un creixement més accelerat. L’índex d’atur és només del 3,7% i l’economia està en auge. Amazon és una de les empreses que més influència han tingut en aquest ràpid desenvolupament de Seattle en els últims cinc anys, tot i que no és l’única tecnològica que està creixent. Amb 45.000 treballadors contractats a la ciutat, alguns amb sous de 100.000 dòlars a l’any de mitjana, és l’empresa que dona feina a més persones a Seattle. En els últims anys ha creat 53.000 llocs de feina addicionals, segons fonts de la mateixa empresa.
L’arribada d’un nombre tan elevat de nouvinguts amb alt poder adquisitiu ha provocat que el preu de l’habitatge s’hagi duplicat en els últims cinc anys. La megacorporació, fundada i liderada per Jeff Bezos -que té un patrimoni valorat en 150.000 milions de dòlars-, va decidir instal·lar la seva seu al cor de Seattle, al contrari de Microsoft, que té les seves instal·lacions als afores.
L’empresa ha construït una trentena d’edificis i un campus molt modern al barri de South Lake Union, al centre de la ciutat. L’atracció principal del campus són The Spheres [Les esferes], també conegudes popularment com les pilotes del Bezos. Les esferes són una estructura formada per dues boles de cristall i acer que contenen un hivernacle de plantes.
Precisament, les esferes van estar en el punt de mira de les persones més crítiques amb la presència d’Amazon a la ciutat, quan l’Ajuntament de Seattle va proposar un impost a les empreses amb beneficis superiors als 20 milions de dòlars per solucionar la crisi dels sensesostre.
Brianna Davey és una californiana que viu a Seattle: “No puc amb les pilotes del Bezos, representen el poder que està agafant la companyia -declara-. I per culpa d’Amazon cada cop és més difícil viure aquí”. Hi ha veus a favor i veus en contra de la presència del gegant de la distribució a Seattle. Les opinions estan dividides.
Ian Korkyan, que és enginyer, es va mudar a Seattle fa 13 anys: “Crec que és una arma de doble tall: Amazon ha portat coses bones i dolentes”, comenta. El pensament de Korkyan és força generalitzat: els residents a la ciutat creuen que l’empresa ha contribuït al desenvolupament econòmic de Seattle, però que també ha col·lapsat el trànsit de les carreteres, les escoles, la xarxa de transport públic, i ha contribuït a l’augment del preu de l’habitatge. Hallis, que és originari de Seattle i treballa en un cafè prop de The Spheres, té una altra opinió: “El problema dels sensesostre està vinculat a les drogues i les addiccions, no pas a Amazon”, assegura.
Punt d’inflexió
Daniel Malone és el director executiu del Servei d’Emergències del Centre de Seattle (DESC, en les sigles en anglès), una organització no governamental que ajuda els sensesostre. Malone considera que la situació dels que no poden pagar una casa es va agreujar amb el boom econòmic del 2013: “Durant la recessió, el nombre de persones sense sostre va decréixer, però aquesta tendència va canviar a partir del 2013, just quan el boomeconòmic va començar aquí”, explica.
“La població de la ciutat va créixer molt: van començar a arribar molts treballadors amb bons sous, que majoritàriament treballaven al sector tecnològic. Però paral·lelament no va augmentar l’oferta d’habitatge i els preus del lloguer es van disparar”, també detalla el responsable del DESC. Davant de la seu d’aquesta organització, al centre de Seattle, desenes de persones es concentren a les portes d’un alberg per demanar refugi per passar-hi la nit. També s’hi poden veure campaments no autoritzats, formats per tendes de campanya, que l’Ajuntament considera il·legals. Un panorama molt diferent del que es veu quan es passeja pel campus d’Amazon, no gaire lluny.
La concentració més gran de tendes d’indigents és al sud de Seattle, on s’ajunten les dues autopistes que creuen la ciutat. A sota hi ha el que es coneix amb el nom The Jungle [La selva]: el campament més gran no autoritzat de persones sense sostre. Segons un estudi de l’Ajuntament de Seattle, la pèrdua de feina és la causa principal de quedar-se al ras en un 29% dels casos. El 17% van començar a viure al carrer per l’augment del lloguer, un desallotjament o l’impagament de la hipoteca.
Linda Mitchell, directora de comunicació de Mary’s Place, un refugi especialitzat en famílies i dones, enumera diverses causes: “La pèrdua de la feina, un diagnòstic mèdic, la violència domèstica o un sou que no permet pagar l’augment del lloguer, que ha pujat molt significativament en els últims tres anys”.
Estat d’emergència
L’any 2015 el llavors alcalde de Seattle va declarar l’estat d’emergència per la crisi dels sensesostre, una crisi que continua viva. L’estat de Washington té un dels sistemes d’impostos més conservadors dels Estats Units, perquè prohibeix l’impost sobre la renda, fet que dificulta una recaptació equitativa. Per intentar obtenir fons per fer front a la crisi, el consistori va proposar establir un nou impost per a les grans companyies amb ingressos superiors als 20 milions de dòlars. Amb aquest tribut, l’Ajuntament pretenia recaptar uns 49 milions de dòlars anuals. Això significava que aquestes empreses havien de pagar 275 dòlars a l’any per cada treballador a temps complet.
Mentre l’Ajuntament decidia si tirava endavant l’impost, Amazon va decidir paralitzar l’inici d’una obra que tenia prevista a South Lake Union per ampliar el seu campus. Després de molta polèmica, l’Ajuntament de Seattle va aconseguir aprovar el tribut, que popularment es coneix amb el nom d’ impost Amazon, perquè l’empresa és la més gran i amb un creixement més ràpid de la ciutat.
Amazon va expressar el seu rebuig a l’establiment d’aquest nou tribut, i altres empreses també van fer el mateix, com la cafetera Starbucks, que fins i tot va publicar un comunicat en referència a aquesta qüestió. Les companyies creuen que el problema de l’Ajuntament no és de recursos, sinó d’eficiència. “Els ingressos públics de Seattle han crescut dràsticament. La ciutat no té un problema de beneficis, té un problema d’eficiència”, va declarar el vicepresident d’Amazon, Drew Herdener, a través d’un comunicat. De la mateixa manera es van posicionar la Cambra de Comerç i un centenar de companyies, que van iniciar la campanya No a l’impost sobre els llocs de treball per exigir que l’establiment del nou impost es votés en un referèndum. Finalment, després d’un mes i mig de polèmica, l’Ajuntament va optar per fer-se enrere.
Reacció de l’Ajuntament
Kshama Sawant és la regidora de l’Ajuntament que va liderar la proposta de l’impost conjuntament amb un grup de ciutadans preocupats per la crisi dels sensesostre. “Amazon i les altres empreses van llançar una campanya de mentides, distorsions i desinformació al voltant d’un possible referèndum per revertir l’ impost Amazon. El mateix lema de la campanya, No als impostos sobre els llocs de treball, era una mentida: no hi havia cap prova que demostrés que l’impost hauria perjudicat els llocs de treball”, opina la regidora.
Per la seva banda, els empresaris asseguren que ja estan aportant el seu gra de sorra per intentar solucionar la crisi dels sensesostre. Per exemple, Amazon va donar 40 milions de dòlars a l’Ajuntament, segons fonts de la companyia. A més, també ha cedit un edifici a Mary’s Place per convertir-lo en refugi per a 200 famílies, i coordina el projecte FareStart: una cadena de restaurants que contracten persones que intenten deixar les addiccions i la vida al carrer.
El director del DESC, però, ho veu d’una altra manera. “Molta gent s’avergonyeix del que està passant en aquesta ciutat”, assegura. “Ens hem de preguntar a nosaltres mateixos si volem viure en un lloc on resideixen els empresaris més rics del món, i alhora persones en extrema pobresa”, declara.
La crisi dels sensesostre és un fenomen comú a les ciutats de la costa oest dels Estats Units, sobretot a Califòrnia, on es concentren la major part de les companyies tecnològiques: San Francisco, Oakland i Silicon Valley -seu d’empreses com Apple, Twitter i Tesla- són algunes de les localitats que estan patint més l’impacte. Acullen joves mil·lennials amb alts sous que treballen en el sector de la tecnologia, però cada cop també tenen més persones que no poden pagar els lloguers amb els sous que cobren, a causa del seu encariment. Per exemple, a la ciutat de San José, a la badia de San Francisco, unes 10.000 persones dormen al carrer, i el 70% asseguren que l’augment del lloguer n’és la causa principal.
Les empreses tecnològiques també han creat llocs de treball indirectes en aquestes ciutats, però són llocs de feina no estables i els sous que cobren els treballadors no els permeten cobrir les despeses del lloguer ni del transport en aquestes ciutats.
